CAPITOL 3: Tarda informàtica

Dedicat a Silvia Cot

Cap a l’any 1975 el cole va concertar una visita vespertina a les oficines d’un banc, per introduir-nos en el desconegut mon de la informàtica.

Aquella visita es va poder realitzar gràcies al pare de la nostra companya Silvia Cot. El Sr.Cot era alt, amb ulleres, amb poc cabell, vestia camisa blanca i corbata, i tenia un càrrec notable en un banc on es feien servir computadores.

Aquella tarda ens vam arribar, amb un professor o professora –no sé precisar- al carrer d’Aragó, cantonada amb Roger de Flor. Era l’antic edifici del diari “Tele Expres” (1964-1980). Una particularitat d’aquest diari era que el format de planes era més curt que el d’altres diaris, com “La Vanguardia” o “El Noticiero Universal”.

Les oficines del banc eren un espai gairebé diàfan, amb taules i cadires, uns quants empleats i, al bell mig de l’estància, un mobiliari metàl·lic en el que semblava haver instal·lats uns aparells electrònics.

El Sr.Cot ens va explicar que aquells aparells processaven dades pel banc o per les empreses. Llavors el professor o professora ens va introduir en el mon de la informàtica; un mon del tot desconegut aleshores per a nosaltres. Al cap de poc temps ja es van començar a veure el que coneixeríem com a “ordinadors personals” (com Commodore, Spectrum, Amstrad...), però en aquell 1975 l’univers informàtic era quelcom reservat als usuaris de grans empreses.

El Sr.Cot ens va mostrar una targeta perforada que va introduir en una ranura de l’aparell electrònic. Immediatament a la pantalla monocroma van aparèixer unes dades (crec que eren fitxes).  Després ens va preguntar:

Creieu que d'una d'aquestes màquines pot sortir una Pantera Rosa? 

Nosaltres vam riure per lo sorprenent de la pregunta. En aquella època estaven de moda els pastissets Pantera Rosa (com els Bonny, Bucanero o Tigretón).  Jo llavors era bastant ingenu, però no tant com per creure que d'una d'aquelles màquines podria sortir un pastisset rosa.

Ens vam acostar a una de les màquines i llavors vam veure com d'una ranura allargassada anava sortint poc a poc un paper. Mentre apareixia, s'escoltava el conegut soroll de les impressores matricials. Vèiem que només sortien impresos, a cada fila: zeros, uns i espais...

00000     IIIIIII    000000   IIIII   000         III     0000000    II  III   0000000  IIIII   00

Era una cosa molt estranya.  Quan va acabar d'imprimir, meravellats vam veure que aquells zeros i aquells uns havien dibuixat una pantera rosa.

Aquella visita, per algun motiu, l'he conservat a la memòria.  Per la meva feina i per les meves aficions, la informàtica ha tingut i té una gran importància.  Potser és per això. Malauradament, altres esdeveniments han passat a l'oblit. 

Jo crec que tots els de la classe vam rebre el regal d'una Pantera Rosa. Jo, al menys, vaig conservar aquell dibuix informatitzat durant molts anys.