** CENS EX-PROFESSORS N.S.MERITXELL **
A mi em sembla això encara més complicat, principalment per determinar les promocions del professorat, però aqui us deixo la meva limitada contribució.
Directora: Mª Dolors Margarit Illa de Pal
Professor AMADOR (Matemàtiques)
Professor ARDANUY (Física i C.Naturals)
Professor FCO.AYALA (Religió)
Professor BLAS (Literatura)
Professor SALVADOR BAUZÀ GARRUFÉ
Professor BOUZO (Educ.Física)
Professora PAQUITA CASTELLÀ (Literatura)
Professor LLUIS CASTELLS
Professor CIRIA
Professor FARRÉ (Anglés)
Professora PILAR INSA
Professora LOURDES (Educ.Física)
Professora MARGALEF
Professora MARIA MORROS
Professora BENVINGUDA PALAU (Català)
Professor RICARDO PEREA (sots-director)
Professor ROCA
Professora PILAR ROCAFORT (Català)
Professor SEGUÍ
Professora SHEILA (Anglés)
Professor TARRUELLA
Professora CONXITA TRULLÀS (Matemàtiques)
Professor VILAMAJOR
Cuinera JOAQUINA "SRA.DE PABLO".
*** MISTERIS PER RESOLDRE ***
PROFESSORS
* * *
Breu redacció del
Breu redacció del
comiat de la Professora
Castellà
La professora Castellà ens ensenyava llengua i
literatura. La recordo com una bona professora i ella potser em va arribar a
recordar com un malparit.
El dia del seu comiat del Ntra.Sra.de Meritxell ella
mantenia una distesa conversa, en el pati, amb uns altres professors.
Segurament aquests li desitjaven bona sort en el nou centre docent i l'animaven
a emprendre amb il·lusió la nova etapa.
El cas es que en aquell precís moment estàvem disputant
al pati un partit de futbol. Jo amb l'edat m'he anat calmant, però en aquella
època en la que no tenia els 14, tenia massa energia acumulada i era necessari
cremar-la d'alguna manera. I una manera fantàstica era fer esport.
Llavors no entenia que la pilota pogués ser més ràpida
que jo, així que corria com un autèntic boix per tractar d'atrapar totes les
passades dels companys.
En una d'aquestes, jo que estava al centre del pati vaig
veure que el porter em llençava la pilota. S'acabava el temps de "recreo", havíem
de marcar i se'm presentava una oportunitat que tenia que aprofitar. La pilota va venir
massa alta, no obstant vaig pensar que la podia rematar de cap, d'esquenes a
porteria, si era capaç de saltar amb totes les meves forces.
I així ho vaig fer. Però amb tant mala fortuna que a l'hora que tocava la pilota el meu crani colpejava la closca d'algú altre.
Creia que podia haver estat un defensa contrari, però
quan em vaig girar i vaig veure que es tractava de la professora, em vaig voler
fondre. Les seves ulleres havien caigut a terra i ella es tapava el front amb
totes dues mans.
No recordo si els altres professors em van renyar. Ella
no. Era bona dona. Em vaig disculpar. Em va saber greu. No va ser el comiat que
es mereixia.
De seguida ens van cridar a entrar a classe. No recordo
el resultat del partit, però aquell incident al pati l'he recordat durant quaranta
anys.

Que bo, la senyoreta Paquita! La recordo amb molt afecte, gràcies a ella puc dir que escric el castellà força bé, recordes com ens feia corregir els dictats?
ResponderEliminarLa professora es deia Pilar Insa, no Imsa.
ResponderEliminarSalvador Bauzá
També hi havia una senyoreta que es deia Margalef, no recordo el seu nom.
Hola, rectificació. Ciria era un alumne de la quinta del Pepe Pal, no va ser professor.
ResponderEliminarEra senyoreta de parvulari, però segur la coneixeu: Montse Espinós
ResponderEliminar